Sabatica.cat

Jodhpur va estar a l’alcada del que haviem anat llegint i el fort que domina la ciutat blava ens va encantar.

Tot i que vam visitar el famos astroleg que treballa en una de les torres del fort, les seves previsions no ens va avisar dels perills que amagava la paradeta del mercat on vam dinar mes tard i que ens va deixar totalment K.O. durant un parell de dies.

Un cop superada la intoxicacio de rigor, vam seguir cap al sud on el paisatge va canviar radicalment i vam quedar meravellats amb els temples jainistes que hi ha amagats en mig de les muntanyes.

D’alli, i despres de 3 hores molt emocionants conduint per un port de muntanya, vam arribar a Udaipur… i quin canvi! Potser no aniriem tant lluny com els seus habitants que la presenten com la Venecia del Rajastan, pero realment la ciutat ha estat un oasis molt benvingut.

Udaipur esta construida al voltant d’un llac, la mantenen forca neta, el trafic et permet caminar tranquil.lament i els comerciants no insisteixen mes del que ho puguin fer a qualsevol altra ciutat turistica del mon.

Afegint una “excepcio” mes al nostre castigat pressupost, vam anar a esmorzar a l’hotel on s’allotjaven l’Annik i el Sheldon, la parella amb la que viatgem des de fa uns quants dies.
L’hotel, que sembla que floti en mig del llac, havia estat l’antic palau del maraja, i esta considerat un dels mes luxosos del mon (com a curiositat, s’hi va rodar una part de la pel.licula de James Bond Octopussy).
Tot i que a aquest ritme ens acabarem menjant els torrons a Barcelona, l’experiencia s’ho va valer. L’esmorzar, increible, i experimentar en primera persona la vida de maraja passejant-nos entre estanys plens de petals, incens i jardins impecables ens va desconnectar de la realitat durant unes quantes hores.

Per compensar l’extra del mati, ens vam apuntar a un curs de cuina india durant la tarda que pel mateix preu ens deixava menjar-nos les nostres creacions en acabar. Al tornar haurem de practicar les 4 o 5 receptes que hem apres aixi es que prepareu-vos!