Sabatica.cat

Volem començar aquest post agraïnt a la nostra família les dues fantàstiques setmanes que vam passar amb ells als Estats Units.

A l’Adri, el deixar-nos fer d’okupes al seu bonic apartament de San Francisco durant una pila de dies. A l’oncle Plàcid i la tieta Sheila, la deliciosa sobrenutrició a la que ens van sotmetre. A la Teresa, l’Armando, els nois i la resta de la família de Dallas, l’haver fet possible tots els vols interns i la seva hospitalitat. I, per últim, a l’Alex i la Laia, la seva comprensió al no haver pogut arribar fins la costa est per veure-les (prometem arreglar-ho el més aviat possible!).

Més enllà dels agraïments, aquest post serà curt (així compensem l’anterior…) ja que, tret de San Francisco, vam fer poc turisme pròpiament dit. Van ser dies de sofà, de sobretaules llargues i de sentir-nos com a casa per primera vegada en gairebé 8 mesos.

Abans d’anar cap a Texas, vam passar uns dies a San Francisco en els que la pluja ens va obligar a quedar-nos a casa bona part del temps. Vam aprofitar (encara que no es notés gaire…) a posar-nos al dia amb els milers de fotos que esperaven ser classificades, fer còpies de seguretat i avançar una mica el blog. Després de tant de temps menjant fora o fent-nos coses més o menys ràpides, també vam aprofitar per treure’ns el mono de cuinar i vam posar a prova la reputació dels vins i la materia prima californiana a base d’escudelles, truites de patates i guisofios diversos.

D’allí vam volar a Houston on hi vam passar un parell de dies genials. Entre teques i sobretaules vam poder veure algun partit del Barça i inclús va quedar temps per anar a veure Avatar en 3D al cine (gairebé tant impressionant la pel·lícula com la foto de tota la comitiva amb les ulleres!).

Tots plegats vam pujar cap a Dallas on vam passar uns dies més coneixent el bonic poble de Colleyville on viu la resta de la família texana abans de tornar cap a San Francisco, d’on sortiria el nostre vol cap a Perú.

Amb els dies que havíem passat fora, el temps a Califòrnia havia millorat, així és que per cremar els quilets de més que havíem guanyat intentant acabar amb les vaques de Texas, vam dedicar els últims dies a passejar per San Francisco.

A més de les visites obligades com Alcatraz, els tramvies, el barri xinès, el pier 39 o el Golden Gate,… ens va sorprendre comprovar com l’esperit relaxat i bohemi que pensàvem que era més un tòpic que una realitat es respira de veritat en moltes zones de la ciutat, donant-li un encant molt especial que reconfirma San Francisco com una gran alternativa a Barcelona.

Entre les illes Cook i les dues fantàstiques setmanes que havíem passat en família teníem les piles més que carregades per Sud Amèrica, l’última part del nostre viatge. I tot i que les recents esllavissades al Machu Pichu ens van fer pensar en canviar la ruta, finalment vam decidir mantenir Perú com el següent destí… si veiem les famoses runes, perfecte, i si no, doncs tindríem una excusa fantàstica per tornar-hi més endavant.