Sabatica.cat

Vam arribar a Varanasi sense saber ben bé què ens hi trobaríem. I és que quan et parlen de cremacions, banys matinals i rituals religiosos tot a l’hora i al mateix tram de riu, és fa difícil d’imaginar.

Tot i així, lluny de trobar-ho macabre, la naturalitat amb la que la vida transcorre al voltant de “la Mare Ganges” fa que tot plegat resulti encara més increïble.

Benares, com n’hi deien els anglesos, és una de les ciutats vives més antigues del món (data del 1400 ac) i és un dels llocs més sagrats per l’hinduisme. Molts hindús intenten venir-hi com a mínim un cop al llarg de la seva vida, ja que un bany en les aigües del Ganges al seu pas per la ciutat purifica tots els pecats. També és un lloc on gent de tot el subcontinent hi ve a morir, ja que passar a millor vida en aquesta ciutat els permet alliberar-se del pesat cicle de reencarnació.

Vam fer dues vegades el passeig en barca per la vora del riu, un al vespre i l’altre a l’alba per veure la sortida de sol. Al vespre vam poder veure algunes de les més de 200 cremacions que s’hi fan al dia i el ritual (una mica guiri pel nostre gust) en el que els Brahmans (capellans) “en pràctiques” donen gràcies a tots els déus i deesses pel dia que s’acaba.

Al matí, la ciutat va desfilant cap al riu tant aviat com surt el sol i les incineracions, gent que fa la bugada, monjos practicant rituals matinals i famílies senceres que es banyen o renten les dents comparteixen les aigües del Ganges.

Recórrer en barca la riva del Ganges i caminar pels estrets carrerons de Varanasi és una experiència casi màgica i, a l’hora, surrealista. Els colors, les olors, l’espiritualitat present a cada cantonada i la sensació d’estar-nos passejant en un altre temps van ser una gran manera de posar fi al nostre pas per l’Índia.

Hem donat moltes voltes a com resumir els últims 21 dies en aquest país increïble i ple de contradiccions. Per un costat, els monuments, temples, palaus i tradicions de tota mena que hem anat descobrint ens han fascinat, i no hi ha dubte de que ens ha obert els ulls en molts sentits i ens ha fet apreciar infinitament més el que tenim a casa.

Tot i així, marxem amb un regust agredolç. La brutícia, el caos i la persistència infinita del comerciants, la vam acabar acceptant com part de “l’encant” del país, però el que ens ha fallat ha estat la sensació (tret de comptades excepcions) de no haver pogut connectar realment amb la seva gent.

Probablement, si haguéssim utilitzat més el transport públic i ens haguéssim allunyat de les zones estrictament turístiques l’experiència hauria estat diferent, però la sensació de que qualsevol conversa que s’intenta amb els locals acaba derivant en veure per on te la poden colar, independent que siguin vianants, gent asseguda a la taula del costat d’un bar, nens o inclús monjos, al final resulta una mica frustrant.

Potser no és el lloc que us recomanaríem per anar-hi en unes vacances d’estiu, però sense dubte és un lloc que et desperta i et fa plantejar moltes coses. En fi… tota experiència suma i aquest tram del viatge ens ha fet, si no més savis, segur menys passerells (i molt més hàbils regatejant!), qualitats que segur que ens van la mar de bé en el que tenim per davant.

Demà agafem un vol cap a Katmandú on encara no tenim massa idea del que farem, però segur que serà un canvi benvingut!

PS. Vam deixar aquest post enllestit fa molts dies, però fins avui no l’hem pogut publicar. Intentarem posar-nos al dia el més aviat possible, però com a avanç informatiu dir-vos que hem passat els últims dies al Nepal on, entre d’altres coses, hem fet un trekking al campament base dels Annapurnes (4.200m) i hem volat a tocar de l’Everest. Demà marxem cap al Tibet!